El Poblenou 

de territori industrial a plataforma tecnològica

 

1. - Ca l'Aranyó (act. entre carrers Tànger i La Lacuna)

El territori del Poblenou és molt extens, amb una trama urbana que encara es dibuixa en alguns punts.

S'hi poden diferenciar diversos nuclis amb història i procedències característiques.

El Poblenou inicial correspon a l'antic barri del Taulat (paraula que significa "peça de terra de conreu") i ocupa el sud del districte de Sant Martí.

2. - Naus Industrials (Torre Agbar al fons)

Durant molts segles va ser una zona d'aiguamolls, amb llacunes envoltades de joncs, un paisatge evocat en els noms dels carrers de la Llacuna i del Joncar.

L'assecament progressiu d'aquests terrenys els va convertir inicialment en terres de pastura i conreu

L'abundància d'aigua, les grans extensions i un preu baix van afavorir al llarg del segle XVII l'arribada dels primers prats d'indianes ( 1 ), el començament de la transformació del Poblenou, que al final del segle XIX va arribar a ser el territori amb més concentració industrial del país.

3. - Can Felipa (centre cívic) - Abans CATEX

Després dels prats d'indianes van arribar els vapors, desplaçats posteriorment per l'electricitat, amb indústries de tota mena: olis, vins, tèxtils, metall, gas, maquinàries, mosaics, arts gràfiques, pintures, plàstics, alimentació, etc.

El primer nucli urbà es va construir al voltant de la plaça de Prim, i el segon, a la zona de Wad-Ras (actual Ramon Turró), conegut també per barri de la Plata, ja que s'hi havien instal·lat uns boters que es van fer molt rics.

Al llarg de tot el segle XX el Poblenou es va consolidar com a barri residencial, obrer i industrial.

4. - Monument  al Dr. Trueta - Rambla Poblenou / Pere IV

La multiplicació d'indústries i tallers (2), i, com a conseqüència, l'arribada de molts treballadors d'arreu, va provocar un important                          augment de la població del Poblenou i el creixement dels barris de barraques com ara el Somorrostro, Pequín i Transcementiri, alguns dels quals no van desaparèixer fins passada la segona meitat del segle XX.

A partir dels anys seixanta, però, es va iniciar un procés de desindustrialització amb l'èxode de moltes indústries fora del Poblenou, cosa que va donar pas a grans solars desocupats que, en part, van tornar a ser ocupats per empreses de transports, tallers i magatzems.

5  La Rambla del Poblenou

La nominació de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics de l'any 1992 va iniciar la transformació del barri.

Un procés que ha continuat amb l'obertura dels carrers de la trama de l'Eixample que encara eren tancats, com l'avinguda Diagonal o la Rambla del Poblenou, i amb la recuperació d'equipaments i espais per a activitats socio-culturals ( 3 4 ), zones verdes i d'esbarjo ( 5 ).

 

 

Arxiu Històric del Poblenou